En Javi, en Juan i jo ens anem a Ribes de Freser i farem dos dies de BTT pel pirineu, dormint a Castellfollit de la Roca i acabant a Figueres.
Dimecres, 16 octubre 2013
Un cafè amb llet a l’estació de Ribes de Freser ...
... i muntanya amunt per la carretereta que porta a Pardines.
Són les nou, Ribes queda a l’ombra, al fons de la
vall...
... però ja fa un bon sol i com que anem pujant tenim calor.Fa un dia excepcional per ser octubre, a una senyora
que camina li comento que torna l’estiu.
Abandonem Queralbs i la vall de Nuria en un revolt.
Deixem Pardines a sota, pujant ja per pista de terra, el Taga al davant,, fent ziga-zagues per guanyar altura.
Arribem al collada de Meianell, a quasi 2000m., ens
hem anat treient roba i anem com si fós agost.
Rodegem el Balandrau....
... per una mena de carretera de les aigües de vistes
excepcionals.
En Juan, que ha anat tirant mentre en Javi i jo ens
entreteníem tirant fotos, ha baixat ja cap a Tregurà.
Nosaltres ens aturem i ens mengem l’entrepà, ja de
seguida veiem Setcases a baix de tot i el circ que envolta Vallter 2000, tot em
sembla petit desde aquí dalt.
Baixem vertiginosament, recuperem al Juan i agafem
aigua a Tregurà, davant de la fonda Riga (bons records).
Ja asfaltat continuem baixant, carretera fins a
Camprodón, algunes fotos del pont i cap a St Pau de Seguríes per una pista
ombrejada, sembla una via verda.
A Ca’n Peric hi fan carn a la brasa i és un lloc
tranquil amb jardí, ens hi quedem a dinar.
Bastant tips creuem un tram de faixeda,
deixem St.Pau i per pista asfaltada, quasi tot de
baixada, recorrem la vall del Bac.
A Can Planes, un mas reconvertit a restaurant, hi
ha uns roures monumentals, amb gossos i cavalls corrent per la gespa, ens hi
estem una estona parlant amb el masover.
Poc després baixem fins Castellfollit, sempre em
sorprèn vist desde a baix, penjat sobre el basalt.
A la Fonda Paula ens dutxem, vestim de persones i
sortim a donar un volt pel poble.
També baixem als horts que el rodegen i creuem la
pasarela nova per tornar, ja fosc, a sopar a la mateixa fonda (correcte i be de
preu).
Taps i antifaç, amb reportatge fotogràfic inclòs, i
a dormir que demà hi ha segona part.
Dijous, 17 octubre 2013
Hi vé gent del poble a esmorzar a la fonda Paula, la cambrera està molt
enfeinada i triguem en posar-nos en marxa. No fa fred, són ja les nou quan
enfilem la carretera fins al punt on la vam deixar ahir, i després per pista
asfaltada anem cap a Montagut.
Ens aturem al Pont de
Llierca, impressionant amb el seu arc romànic.
Passem per Sadernes i
enfilem la vall de St Aniol.
Es va fent estreta, amb les parets a estones molt verticals,
el riu es veu tant net i transparent que a les olles que es van trobant quasi
que m’hi tornaria a banyar.
Deixem el camí que portaria al’ermita de St. Aniol per enfilar-nos amb
forta pendent pel marge dret de la vall, fent ziga-zagues, guanyant altura i
buscant el Bassegoda
Ens desviem per veure St Feliu del riu.
Perdem l’asfalt,
... alzines i roures es tornen de sobte
en castanyers,
més endavant faixeda.Sortint d’un mas on hi trobem cabretes un tractor
arrossega un cotxe pista amunt, sembla un boletaire atrapat a l’indret. Els
deixem passar.
Les rampes pedregoses guanyen pendent i fan posar
peus a terra, fa calor i de veure al Juan amb màniga llarga i pantaló llarg em
venen calfreds. A dalt del collet, sota el Bassegoda, total hi ha 1000 m. d’altura però hem
patit més que ahir. Boletaires vinguts en tot terreny rebusquen pel que ara són
pins i alzines, quina varietat. Esmorzem avui tots tres junts, i prudentment,...
... poc a poc baixem la pista tant pedregosa com la
pujada, ja el tractor ha deixat l’Ibiza
fa una estona, no el veurem més.
Agafem aigua prop del refugi Bassegoda
... retrobem l’asfalt en forma de pista que es recargola
per perdre altura...
... i arribar a Albanyà, plàcid poblet on deixarem ja
la Transpirenaica, hem de anar a Figueres a agafar el tren.
Sant Llorenç de la Muga té muralles,
... canals...
... i un pont antic, tot plegat de bon visitar. Després
de fer-ho pedalem carretera amunt per fer un coll...
... i ja baixem per dinar a Llers, ca la Francisqueta: arròs de
dijous i peus de porc per 9€. Un gat comèt l’imprudència de mossegar al Javi,
hores d’ara ja ha agonitzat. Fem broma però té uns bons forats dels ullals, la
Francisqueta o la seva descendent li proporciona cotó i aigua oxigenada.
Només queda fer els 7 Km.
de carretera, creuar Figueres i a les 17:19 pujar al tren que en dues hores ens
deixa a B/Sants, bona hora per arribar. Han estat dos dies intensos, m’ha
agradat molt el que he vist i la companyia, com s’ha de dir per si llegeixen
això, ha estat excel.lent, magnífic!
Octubre-2013
