Dissabte, 3 d’agost
Aparquem a Viella el meu cotxe i el del Gabriel i a les 11:45 els 6
ciclistes Fede, Gabriel, Genís, Siscu, Pere i jo prenem una pista que puja
desde Betren cap a La Tuca i també a la boca nord del túnel de Viella.
Les alforges d’en Fede, Siscu i meves pesen. Fa bona
temperatura encara que esta núbol i pel camí ens ha plogut. En Gabriel i fill beuen aigua d’un salt ja molt amunt, no en portaven.
A la boca sud del túnel de Viella ens hi porta en Patxi, un taxista amb un carro inadequat que ens creua el túnel
A les 14h estem sortint del aparcament de Conangles,
baixant seguint el Noguera Ribagorçana avall, pel marge esquerre.
Dinem a Vilaller, ens entaulem i sortim tard.
Ara amb la panxa plena hem de cambiar de vall, de
la del Barravés (la del túnel) a la de Boí, pujant el bon coll de Serreres.
Trobem fang en baixar.
A Llesp, un petit poblet sobre la carretera de Boí,...
... anem a Casa Quintana, rentem bicis i roba, dutxa, i un sopar
adequat: macarrons, sopa i una carn guisadeta tot molt correcte i esls propietaris
agradables. Passejada abans de dormir com un tronc amb taps i antifaç.
Diumenge, 4 d’agost
Sortim de Llesp...
... i fem el Camí de l’Aigua només sortir del poble, un
corriolet poc ciclable pero bufó de fer caminant.
Desde Sant Salvador, a sobre d’Irgo, es veuen tots
els pics de la part d’Hosca (Turbón, Cotiella, Peña Montañesa…) i també el
massis de l’Aneto.
Re-esmorzem a prop de Castellars. Ens acompanya
tot el dia en Emili, un ciclista del Vallès que va tot sol
La pista passa pels poblets més aïllats i quasi
abandonats que mai no he vist a Catalunya: Erta, Sas, Sentis…
baixem a la vall de Manyanet...
... i dinem a Les Esglésies, mediocre.
A plena calor i amb la panxa plena pujem el Coll de
l’Oli. No és el de més desnivell ni més llarg, però per a mí serà el més dur de
la travessa. Trobem una banyera amb un toll d’aigua per les vaques i ens hi
amorrem desesperats, en bec litres sense exagerar, fresca i bona.
Poc abans de coronar aquest coll un pagès baixa
desde el micro-poblet d’Aguiró per avisar-nos de l’encreuament que hem de
seguir per no entrar al poble, diu que hi ha gossos que mosseguen, una mica
estarny tant d’esforç: sembla menys feina lligar-los. Caminant de pujada per
les restes d’un camí medieval de pedra...
aconsseguim entrar a la Vall Fosca.
Corriolet de baixada i carretera de pujada fins La Tacita, un
alberg sobre la central de Cabdella, correcte i net i amb una parella molt
agradable que ens acull, renta la roba i ens fa els macarrons i pollastre (amb
boletets) regalamentaris. Estem tan cansats que ni sortim de la casa. Dormo en
llitera superior com un tronc
Dilluns, 5 d’agost
A les 7:30 esmorzem i a les 8:45 estem pedalant fresquets de baixada a
Espui
Ens espera el temible coll de Triadó, el més llarg
i de desnivell més gran de la travessa.
Com que es d’hora, no hi ha sol i fa fresqueta. És
una pista per turismes de desnivell raonable...
... que pugem poc a poc però sense
aturar-nos.
... en Siscu diu que fa la Pedals non stop i en solitari.
L’esperem a un bevedor de vaques aprop del punt
més alt i tots junts arribem al prat on es triaven el bestiar, el triador. En
Genís em guanya en l’esprint final.
Descansem i mengem, aquí es veuen les pilones de
l’abandonada estació de Llessuí.
Una pista que sembla la carretera de les aigues...
... llarga i de vistes excepcionals...
...va recorrent a nivell les muntanyes que ens
separaven de la vall d’Aneu, on hi ha Esterri i port de la Bonaigua, excavat
pel Noguera Pallaresa.
El coll de La Portella...
... és el punt més alt de la
travessa a 2250 m .
En Genís fa ganyotes en pendre’s un gel concentrat
a morro sense diluir, el que passa si llegeixes les instruccions després
d’utilitzar.
D’aquí baixem..
... per les pistes de esquí d’Espot tan depressa que quan en Genis toca el disc
de fre devanter es fa una cremada que li durarà díes.
Dinem a Espot després d’un debat sobre si és millor
plat combinat, finalment com que és tard i ja han tancat ens mengem un menú de
15€ a la pensió Palmira, on vam dinar en familia en fer la Carros de foc.
Per arribar a Son (on dormirem) desde Espot hem de
pujar per carretera fins a Estais.
Aquí per culpa meva ens separem dels Calders i ens
retrobem després d’una variant per corriolet “tècnic” de bones vistes.
Arribem al bonic poble de Son, a la vall d’Aneu, per una
pista agradable. Aquí estem a un alberg una mica apretats els sis en lliteres,
sota un sostre de fusta que resona sota els peus dels ciclistes veins. També
els banys són justets.
Però després de la dutxa i unes begudes, podem
sopar correcte i veure un bon estel fugaç en el passeig per el poblet de
esglesia i campanar romànic
característic. Dormo amb els taps ben encaixats.
Dimarts, 6 d’agost
Avui és l’ultim dia i estic una mica acollonit perque l’etapa ha de ser
la més llarga i hem de tornar a dormir a casa. En Gabriel no es troba bé i
sortim aturant-nos i poc a poc esperant que es recuperi.
Comencem per un bonic corriol que surt de Son...
...i depres va pujant fins el bosc protegit de Gerdar.
Per aquí anem a peu i vaig mirant també si hi ha
algun cep. Arribem a l’aparcament després de baixar entre antics abets
centenaris, emmig d’un silenci que nosaltres espatllem.
Baixem molt per la carretera que ve de la
Bonaigua i ens desviem a l’esquerra per
pujar per la vall del Noguera Pallaresa, en asfalt per Sorpe i Isil ...
... i per terra després d’Alos d’Isil. Aquí omplim les
ampolles d’una aigua fresca en una font amb gots de vidre...
... i re-esmorzem al refugi Fornet. La pista és fàcil,
sempre seguint el riu amb el bestiar aprofitant els prats.
Més amunt ja camí de Montgarri la cosa es complica
amb més pendent. Busco bolets mentre espero al Siscu, un parell de llenegues,
hi ha molts 4x4.
Arribo a Montgarri penultim, sorprès perque
esperava més altura.
Montgarri sembla Les Planes a l’epoca dels nostres
pares, la gent arriba en cotxe desde Beret o caminant també per una pista que
farem després en bici.
Es un indret agradable, l’eglésia reconstruïda té
un perfil peculiar, i emmig del verd a plè sol fa goig de veure.
En Gabriel sembla recuperat, dinem l’entrepà de 6€
que ens han preparat a l’alberg de Son, prenem una coca-cola a preu de cava al
refugi, faig una foto de la llar de foc on es van assecar els companys de la
pedals del 2010 que jo no vaig poder fer...
... i enfilem la darrera pujada...
fins el pla de Beret.
Desde aquí baixarem primer per la mateixa carretera
i després per un corriol de gran pendent i vistes fabuloses, trepidant i ràpid,
fins Bagergue. Seguim baixant més calmat a Unha i a Gessa agafem la carretera
fins a Vielha. Un sprint final de foto-finish amb en Genís, ens vestim de
persones i fem un refresc davant mateix. Ens felicitem per haber-ho
aconsseguit, no ha estat fàcil. Ens queden els 300km de darretera i a
descansar, que demà treballo.
Agost-2013
A les 14h estem sortint del aparcament de Conangles,
baixant seguint el Noguera Ribagorçana avall, pel marge esquerre.
... anem a Casa Quintana, rentem bicis i roba, dutxa, i un sopar
adequat: macarrons, sopa i una carn guisadeta tot molt correcte i esls propietaris
agradables. Passejada abans de dormir com un tronc amb taps i antifaç.
Diumenge, 4 d’agost
Sortim de Llesp...
... i fem el Camí de l’Aigua només sortir del poble, un
corriolet poc ciclable pero bufó de fer caminant.
Desde Sant Salvador, a sobre d’Irgo, es veuen tots
els pics de la part d’Hosca (Turbón, Cotiella, Peña Montañesa…) i també el
massis de l’Aneto.
Re-esmorzem a prop de Castellars. Ens acompanya
tot el dia en Emili, un ciclista del Vallès que va tot sol
La pista passa pels poblets més aïllats i quasi
abandonats que mai no he vist a Catalunya: Erta, Sas, Sentis…
baixem a la vall de Manyanet...
... i dinem a Les Esglésies, mediocre.
A plena calor i amb la panxa plena pujem el Coll de
l’Oli. No és el de més desnivell ni més llarg, però per a mí serà el més dur de
la travessa. Trobem una banyera amb un toll d’aigua per les vaques i ens hi
amorrem desesperats, en bec litres sense exagerar, fresca i bona.
Poc abans de coronar aquest coll un pagès baixa
desde el micro-poblet d’Aguiró per avisar-nos de l’encreuament que hem de
seguir per no entrar al poble, diu que hi ha gossos que mosseguen, una mica
estarny tant d’esforç: sembla menys feina lligar-los. Caminant de pujada per
les restes d’un camí medieval de pedra...
aconsseguim entrar a la Vall Fosca.
Corriolet de baixada i carretera de pujada fins La Tacita, un
alberg sobre la central de Cabdella, correcte i net i amb una parella molt
agradable que ens acull, renta la roba i ens fa els macarrons i pollastre (amb
boletets) regalamentaris. Estem tan cansats que ni sortim de la casa. Dormo en
llitera superior com un tronc
A les 7:30 esmorzem i a les 8:45 estem pedalant fresquets de baixada a
Espui
Ens espera el temible coll de Triadó, el més llarg
i de desnivell més gran de la travessa.
Com que es d’hora, no hi ha sol i fa fresqueta. És
una pista per turismes de desnivell raonable...
... que pugem poc a poc però sense
aturar-nos.
... en Siscu diu que fa la Pedals non stop i en solitari.
L’esperem a un bevedor de vaques aprop del punt més alt i tots junts arribem al prat on es triaven el bestiar, el triador. En Genís em guanya en l’esprint final.
Descansem i mengem, aquí es veuen les pilones de
l’abandonada estació de Llessuí.
Una pista que sembla la carretera de les aigues...
... llarga i de vistes excepcionals...
...va recorrent a nivell les muntanyes que ens
separaven de la vall d’Aneu, on hi ha Esterri i port de la Bonaigua, excavat
pel Noguera Pallaresa.
El coll de La Portella...
... és el punt més alt de la
travessa a 2250 m .
En Genís fa ganyotes en pendre’s un gel concentrat
a morro sense diluir, el que passa si llegeixes les instruccions després
d’utilitzar.
D’aquí baixem..
... per les pistes de esquí d’Espot tan depressa que quan en Genis toca el disc
de fre devanter es fa una cremada que li durarà díes.
Dinem a Espot després d’un debat sobre si és millor
plat combinat, finalment com que és tard i ja han tancat ens mengem un menú de
15€ a la pensió Palmira, on vam dinar en familia en fer la Carros de foc.
Per arribar a Son (on dormirem) desde Espot hem de
pujar per carretera fins a Estais.
Aquí per culpa meva ens separem dels Calders i ens
retrobem després d’una variant per corriolet “tècnic” de bones vistes.
Arribem al bonic poble de Son, a la vall d’Aneu, per una
pista agradable. Aquí estem a un alberg una mica apretats els sis en lliteres,
sota un sostre de fusta que resona sota els peus dels ciclistes veins. També
els banys són justets.
Però després de la dutxa i unes begudes, podem sopar correcte i veure un bon estel fugaç en el passeig per el poblet de esglesia i campanar romànic característic. Dormo amb els taps ben encaixats.
Avui és l’ultim dia i estic una mica acollonit perque l’etapa ha de ser
la més llarga i hem de tornar a dormir a casa. En Gabriel no es troba bé i
sortim aturant-nos i poc a poc esperant que es recuperi.
Comencem per un bonic corriol que surt de Son...
...i depres va pujant fins el bosc protegit de Gerdar.
Per aquí anem a peu i vaig mirant també si hi ha
algun cep. Arribem a l’aparcament després de baixar entre antics abets
centenaris, emmig d’un silenci que nosaltres espatllem.
Baixem molt per la carretera que ve de la
Bonaigua i ens desviem a l’esquerra per
pujar per la vall del Noguera Pallaresa, en asfalt per Sorpe i Isil ...
... i per terra després d’Alos d’Isil. Aquí omplim les
ampolles d’una aigua fresca en una font amb gots de vidre...
... i re-esmorzem al refugi Fornet. La pista és fàcil,
sempre seguint el riu amb el bestiar aprofitant els prats.
Més amunt ja camí de Montgarri la cosa es complica
amb més pendent. Busco bolets mentre espero al Siscu, un parell de llenegues,
hi ha molts 4x4.
Arribo a Montgarri penultim, sorprès perque
esperava més altura.
Montgarri sembla Les Planes a l’epoca dels nostres
pares, la gent arriba en cotxe desde Beret o caminant també per una pista que
farem després en bici.
Es un indret agradable, l’eglésia reconstruïda té
un perfil peculiar, i emmig del verd a plè sol fa goig de veure.
En Gabriel sembla recuperat, dinem l’entrepà de 6€
que ens han preparat a l’alberg de Son, prenem una coca-cola a preu de cava al
refugi, faig una foto de la llar de foc on es van assecar els companys de la
pedals del 2010 que jo no vaig poder fer...
... i enfilem la darrera pujada...
fins el pla de Beret.
Desde aquí baixarem primer per la mateixa carretera
i després per un corriol de gran pendent i vistes fabuloses, trepidant i ràpid,
fins Bagergue. Seguim baixant més calmat a Unha i a Gessa agafem la carretera
fins a Vielha. Un sprint final de foto-finish amb en Genís, ens vestim de
persones i fem un refresc davant mateix. Ens felicitem per haber-ho
aconsseguit, no ha estat fàcil. Ens queden els 300km de darretera i a
descansar, que demà treballo.
Agost-2013
Dilluns, 5 d’agost
L’esperem a un bevedor de vaques aprop del punt més alt i tots junts arribem al prat on es triaven el bestiar, el triador. En Genís em guanya en l’esprint final.
D’aquí baixem..
Però després de la dutxa i unes begudes, podem sopar correcte i veure un bon estel fugaç en el passeig per el poblet de esglesia i campanar romànic característic. Dormo amb els taps ben encaixats.
Dimarts, 6 d’agost
Agost-2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada