Dissabte, 12 de maig
Londres és a unes dues hores de vol, per`si ho fas a low-cost et deixen a Stansted, a 70
minuts en bus . A més si la maleta passa un cm. de les mides màximes (això
inclou les rodes i nances) te la fan facturar. Treiem tot el que portem dins la
maleta infractora i ho fiquem a la motxilleta de caminar que portàvem per
passejar per la ciutat, i els deixem el maletot vell al costat del mostrador.
El bus de Terravisión ens deixa a Victoria Station, l’estació de tren i
metro, a cent m. de l’Hotel Premier Inn Victoria. Són 200€/nit dormir/esmorzar,
caríssim però potser no tant per ser Londres. Deixem les coses i sortim a
passejar. Fa un bon sol i fresqueta agradable.
Aprop tenim el palau de Buckingham,...
...ens hi arribem entre una gran gentada que vol veure
el camvi de guàrdia. Ho intuim entre caps de gent i policíes que no et deixen
aturar-te en alguns llocs de pas.
Entrem
també als jardins de St James i passegem per l’antic poble de Westminster.
El palau de Westminster, seu del parlament...
... adornada amb el Big Ben, em sembla més gran i de pedra més treballada que el que tenia al cap.
Desde el pont de Westminster, per sobre del Thames,
li fem fotos nosaltres i el munt de turistes que ens acompanya. Es sent parlar
català i molt de castellà.
Dinem a un italià a l’altra banda del pont, salmó i tagliatelle de conill, compartint, regat
amb tap water.
Ja tipets, caminem fins al 10 de Dowing Street, ca’n
Cameron, 1er ministre. El carrer està tallat amb cadenes i bobyes. Molt aprop està el refugi de la 2ª guerra mundial on W.
Churchill es protegia dels bombardeigs i es reunia amb el govern. En diuen les Cabinet War Rooms. Ho visitem amb
audio-guia, és curiós i a estones també angoixant.
De camí a Picadilly Circus ens mengem unes fruitetes en un bareto modern
Picadilly és una plaça moderna amb pantalles
publicitàries lluminoses, calcada a la Times Square de NYC.
Aquí comencem un recorregut de la guía Lonely pel
West End.
Regent Street té botigues espectaculars, en una
d’elles un grupet de boys xocolatínics en banyador fan xisclar les jovenetes
mentre s’hi fan fotos.
Més tard arriba un altre cargament de pimpollos a dalt d’un bus descapotat de
2 pisos.
Comprem pins i tasses de
record a Oxford Street...
i baixem pel Soho ...
... i Chinatown.
A Trafalgar Square, una gran plaça amb l’edifici neoclàsic
de la National Gallery, hi ha un concert de
clàsica a l’aire lliure, però no ens hi podem quedar ...
... perquè tenim hora a la noria gegant London Eye, a les 20:45
Creuem el Jubilee Bridge. Hi trobem un noi que fa
unes grans bombolles de sabó.
Entrem a veure l’espectacle 4D associat a la gran noria: la
quarta dimensió consisteix en esbufades i esquitxos quan bufa el vent o surt
aigua, respectivament. Sopem en un japo-xines de la cadena Yo, d’aquestes en
que els plats van donant voltetes com ànimes amb pena. Sushi, udon i sashimi.
A la London Eye s’hi puja en marxa, no para per carregar.
És una noria de vagonetes molt grans, tancades i
transparents.
Veiem com s’amaga el sol i les llums de la ciutat
s’encenen poc a poc. Bon espectacle.
La mateixa noria aporta llum a la nit amb un color blau
elèctric.
Tornem
caminant a l’hotel passant per davant l’abadia de Westminster
Diumenge, 13 de maig 2012
L’esmorzar anglès
porta bacon, ous i botifarra. També mengem fruita, yogourt… és correcte.
Per mouren’s per la ciutat en metro i bus, comprem dues
tarjes Oyster: són de prepagament e intel.ligents, marques en entrar i en
sortir i et descompte del saldo el preu del viatge, sempre amb un limit diari.
Recomenable, doncs el bitllet de metro senzill costa 4,5 lliures= 5,6 €
Baixem del metro a Spitalfields, un mercat on comença un recorregut de
mercats dominicals. Aquest primer és una
mica pijo, cobert i modern. Però al Sunday Up Market i a la Old Truman Brewery, també llocs tancats,
tot és més autèntic: tenderetes de
qualsevol cosa, paradetes de menjar de tot el món…
...dos xinesos han muntat una paradeta de paella i
remenen un arròs recovat d’aspecte infame.
Brick Lane és un carrer que acumula andròmines
barrejades amb antiguetats, gent de tot el món que es busca la vida. Reseguint-lo
s’arriba al mercat de les flors en plè carrer.
No es pot caminar de gent que hi ha, els venedors
criden les ofertes ja d’ultima hora, són les dotze.
Tornant ens passem pel Geffrye Museum, un antic hospital
reconvertit en una exposició d’interiors de cases angleses al llarg del temps.
La White Cube és tancada els diumenges, només veiem la porta d’entrada.
Decidim intentar dinar aprop de Hyde parc i visitar-lo
aprofitant el dia tan bo que fa. Per arribar-hi prenem el Tube o Underground, i
ens trobem que per avaria tanquen la Circle Line. Com que avui aprofiten que és
diumenge per fer obres, també ens trobem altres línies tancades i ens resulta
difícil arribar a l’estació de Gloucester. Un cop hi arribem ens trobem que els
cambrers del restaurant Laucaster Place ens miren raro quan preguntem si podem
dinar, és més tard de les 15h. Acabem dinant davant del Hyde Park un plat de
vedella i un altre de pollastre acompanyat de patatetes i pebrot, bastant
simples.
En acabar decidim visitar el Museu d’historia
natural, impressionant la part de reptils i mamífers, mes envellida la part
d’humans.
Ens treuen quan tanquen a les 17:50 i pugem a Hyde Park
Caminar per aquest indret tan verd és molt
agradable.
Hi ha molt d’espai obert
i uns quants llacs força grans.
La gent hi passeja tranquila i jeu a l’herba o juga amb els
nanos, tot sense apretures, hi ha lloc per a tothom. Hi tenen un memorial per
la Diana de Gales i un altre de molt dorat per un rei Albert. Les fonts no funcionen,
per trobar-li un però. Bicicletes de lloguer tipus Bicing però de més qualitat
volten sense emprenyar.
Sopem a l’Olivo, un italià molt bo aprop de l’hotel. Spaguetti botarga i agnello ben acompanyat.
Dilluns, 14
de maig 2012-05-21
Avui el plà és: fer servir els 2x1 per entrades a St Paul i
la Torre de Londres. Aquests descomptes van
junt amb una tarja Travelcard de un dia de transports públics, necesariament
comprada a les oficines dels trens, no val al metro. Queda quadrat perque St Paul
queda aprop de la Torre, així que despres de passar per la Victoria Station
baixem davant la catedral i, Oh sorpresa!: is
closed all the day, excepcionalment avui.
Caminem fins la Torre pel que ja és la City. Obres i gent de negocis,
alguns amb el cafè embalat a la mà, com a Manhattan, apressats i ben vestits.
Plou en arribar a London Tower.
La torre és en realitat un castell medieval, amb
muralles i edificis a l’interior.
Una audioguía en castellà ens ajuda a fer el recorregut interior
El lloc és plè de tòpics: corbs que hi viuen desde sempre,
joies de la corona, presons i sales de tortura, i molts turistes. Acabem
despistats per l’audioguia, bastant desordenada i pesadeta. Però el castell en
sí mereix la visita.
En sortir, entre plogims, decidim visitar el Museu Britànic.
A la guia Lonely hi trobem un restaurant japonès que queda aprop de la porta
del museu, baixant del metro. Es originari d’Osaka, i et fan el menjar (una
mena de masa de vegetal, ou i altres afegits), a la mateixa taula, en una
planxa d’hacer inoxidable que en ocupa el centre. Força bò i curiós.
La pedra Roseta et dona la benvinguda al Britànic.
Mòmies egípcies, estàtues asíries i perses,
màscares azteques, frisos del partenon grec… això si que és un expoli i no els
nostres peatges! De l’Àfrica tenen un arbre fet de restes d’armes, ben trobat.
Un altre trajecte en underground
o també anomenat tube, no subway (això és americà). Ara per
arribar-nos a la National Gallery a Trafalgar Square. Quasi dues hores de
pintura del món. Els Girasols és sorprenent, d’un color sol excepcional.
Turners, Murillos, Velazquez, Caravaggio…
En acabar ens pugem a un bus de 2 pisos i fem després a peu
el recorregut per la City que surt a la guia. Passem per la Guildhall i entrem
al Barbicane, un centre cultural amb llacs a dins. Tot és molt modern i queda
poc dels edificis medievals de la Lonely que esperàvem trobar. Ens liem amb els
autobusos, tant de línia com de en el sentit. Però acabem arribant al Pimlico,
el nostre barri. Sopem repetint a l’Olivo, pappardelle
de popets i tonyina. Els postres són tan cars com bons, avui xocolata amb
ametlles i gelat, mmmm…
Dimarts 15 de maig
Avui ja marxem, recollim, deixem l’equipatge a l’hotel i
anem a peu a la abadia de Westminster. Està nubolot i de tant en tant cau un
plogim fresquet.
La sensació dins l’edifici es que és diferent de les
catedrals (doncs ve a ser una catedral, arquitectònicament). Sobretot pel
contingut : hi són enterrats molts religiosis (normal), reis (no tan normal) i
músics, poetes, científics i gent notable (extraordinari). Hi són les restes de
Newton i (increible): Darwin!!. La tomba del físic és grandilocuent, amb
estàtues, al mig de la sala. El naturalista en camvi és una nota en una llosa
al terra, però hi és.
Les capelles, algunes amb overbooking de tombes. Al cor, les llums en
els seients donen color a un entorn imponent.
També hi ha la capella on han estat casats o coronats els
reis desde l’edat mitjana, el sostre és molt treballat i les banderes fan
estrany en una abadia
Com que ens queda una mica de temps, resseguirem el
Thames...
... fins a la Tate Britain Gallery. Veiem la part de l’edifici
del parlament que no haviem vist, i fem una visita de metge a la Tate i també a
la nova sala adjacent dedicada a obres de Turner.
Aquest pintor, orgull nacional, és un dels que a mí em
sedueix. En els seus mars em sembla que m’hi puc ofegar, i sota els seus cels
els vaixells semblen condemnats al naufragi. Un bon final de festa.
Què ens queda? Passejar camí de l’hotel, recuperar el saldo
de la tarja Oyster a l’estació, empassar-nos corrents fast-food mentre esperem
el bus que en hora i mitja ens porta al Stansted Airport. Sense incidents
arribem a El Prat i a casa a les nou de la nit, bona hora per sopar amb l’Adrià
i l’Albert, sempre ens agrada el moment de la tornada.
Després d'un cafè amb llet a Ribes, ja a les 9:20 ...
... pugem per carretereta fins el coll de Jou, sota el Taga, creuant el petit poblet de Bruguera. Esmorzem al sol amb bona temperatura,...
..i també per asfalt ens fotografiem a l'església de St. Martí d'Ogassa, creuem Ogassa i pel costat del carrilet ens acostem baixant a St Joan de les Abadeses
Despres de creuar un emocionant pont penjat, perdem al Joan però el recuperem gràcies a la tecnologia mòbil
Un trocet curt de carretera fins agafar la pista que porta al Coll de l'Home Mort
Les alzines apareixen a la cara sud, i després de la collada de Sentigosa baixem a dinar a Vallfogona del Ripollès.
Unes faves i peus de porc molt ben fets al bar del poble de nom d'acudit fàcil (La Polla) i en sortir aprofitem per perdre al Juan i en Fede, així que entre la hora i quart de dinar i els 18 min per reagrupar-nos anem preparant la arribada nocturna a Vidrà.
Tot aquest tram de pujada fins la Creu de l’Espinal i la baixada fins el poble són molt salvatges,
