Londres, quatre dies de maig

Dissabte, 12 de maig


Londres és a unes dues hores de vol, per`si ho fas a low-cost et deixen a Stansted, a 70 minuts en bus . A més si la maleta passa un cm. de les mides màximes (això inclou les rodes i nances) te la fan facturar. Treiem tot el que portem dins la maleta infractora i ho fiquem a la motxilleta de caminar que portàvem per passejar per la ciutat, i els deixem el maletot vell al costat del mostrador.
El bus de Terravisión ens deixa a Victoria Station, l’estació de tren i metro, a cent m. de l’Hotel Premier Inn Victoria. Són 200€/nit dormir/esmorzar, caríssim però potser no tant per ser Londres. Deixem les coses i sortim a passejar. Fa un bon sol i fresqueta agradable.


Aprop tenim el palau de  Buckingham,...
 ...ens hi arribem entre una gran gentada que vol veure el camvi de guàrdia. Ho intuim entre caps de gent i policíes que no et deixen aturar-te en alguns llocs de pas.


Entrem també als jardins de St James i passegem per l’antic poble de Westminster









El palau de Westminster, seu del parlament... 


... adornada amb el Big Ben, em sembla més gran i de pedra més treballada que el que tenia al cap. 


Desde el pont de Westminster, per sobre del Thames, li fem fotos nosaltres i el munt de turistes que ens acompanya. Es sent parlar català i molt de castellà.

Dinem a un italià a l’altra banda del pont, salmó i tagliatelle de conill, compartint, regat amb tap water.

Ja tipets, caminem fins al 10 de Dowing Street, ca’n Cameron, 1er ministre. El carrer està tallat amb cadenes i bobyes. Molt aprop està el refugi de la 2ª guerra mundial on W. Churchill es protegia dels bombardeigs i es reunia amb el govern. En diuen les Cabinet War Rooms. Ho visitem amb audio-guia, és curiós i a estones també angoixant.
De camí a Picadilly Circus ens mengem unes fruitetes en un bareto modern

Picadilly és una plaça moderna amb pantalles publicitàries lluminoses, calcada a la Times Square de NYC. 


Aquí comencem un recorregut de la guía Lonely pel West End.


Regent Street té botigues espectaculars, en una d’elles un grupet de boys xocolatínics en banyador fan xisclar les jovenetes mentre s’hi fan fotos.





Més tard arriba un altre cargament de pimpollos a dalt d’un bus descapotat de 2 pisos.
Comprem pins i tasses de record a Oxford Street...


i baixem pel Soho ...

 ... i Chinatown.



A Trafalgar Square, una gran plaça amb l’edifici neoclàsic de la National Gallery, hi ha un concert de clàsica a l’aire lliure, però no ens hi podem quedar ...

... perquè tenim hora a la noria gegant London Eye, a les 20:45


Creuem el Jubilee Bridge. Hi trobem un noi que fa unes grans bombolles de sabó. 


 Entrem a veure l’espectacle 4D associat a la gran noria: la quarta dimensió consisteix en esbufades i esquitxos quan bufa el vent o surt aigua, respectivament. Sopem en un japo-xines de la cadena Yo, d’aquestes en que els plats van donant voltetes com ànimes amb pena. Sushi, udon i sashimi.
A la London Eye s’hi puja en marxa, no para per carregar. 

 És una noria de vagonetes molt grans, tancades i transparents.



Veiem com s’amaga el sol i les llums de la ciutat s’encenen poc a poc. Bon espectacle. 



La mateixa noria aporta llum a la nit amb un color blau elèctric.
Tornem caminant a l’hotel passant per davant l’abadia de Westminster

 Diumenge, 13 de maig 2012


  L’esmorzar anglès porta bacon, ous i botifarra. També mengem fruita, yogourt… és correcte.
Per mouren’s per la ciutat en metro i bus, comprem dues tarjes Oyster: són de prepagament e intel.ligents, marques en entrar i en sortir i et descompte del saldo el preu del viatge, sempre amb un limit diari. Recomenable, doncs el bitllet de metro senzill costa 4,5 lliures= 5,6 €

Baixem del metro a Spitalfields, un mercat on comença un recorregut de mercats dominicals. Aquest primer és una mica pijo, cobert i modern. Però al Sunday Up Market i a la Old Truman Brewery, també llocs tancats, tot és més autèntic: tenderetes de qualsevol cosa, paradetes de menjar de tot el món… 


...dos xinesos han muntat una paradeta de paella i remenen un arròs recovat d’aspecte infame.
 Brick Lane és un carrer que acumula andròmines barrejades amb antiguetats, gent de tot el món que es busca la vida. Reseguint-lo s’arriba al mercat de les flors en plè carrer. 


No es pot caminar de gent que hi ha, els venedors criden les ofertes ja d’ultima hora, són les dotze.
Tornant ens passem pel Geffrye Museum, un antic hospital reconvertit en una exposició d’interiors de cases angleses al llarg del temps. La White Cube és tancada els diumenges, només veiem la porta d’entrada.
Decidim intentar dinar aprop de Hyde parc i visitar-lo aprofitant el dia tan bo que fa. Per arribar-hi prenem el Tube o Underground, i ens trobem que per avaria tanquen la Circle Line. Com que avui aprofiten que és diumenge per fer obres, també ens trobem altres línies tancades i ens resulta difícil arribar a l’estació de Gloucester. Un cop hi arribem ens trobem que els cambrers del restaurant Laucaster Place ens miren raro quan preguntem si podem dinar, és més tard de les 15h. Acabem dinant davant del Hyde Park un plat de vedella i un altre de pollastre acompanyat de patatetes i pebrot, bastant simples.
 En acabar decidim visitar el Museu d’historia natural, impressionant la part de reptils i mamífers, mes envellida la part d’humans.




Ens treuen quan tanquen a les 17:50 i pugem a Hyde Park

Caminar per aquest indret tan verd és molt agradable. 

Hi ha molt d’espai obert i uns quants llacs força grans.
La gent hi passeja tranquila i jeu a l’herba o juga amb els nanos, tot sense apretures, hi ha lloc per a tothom. Hi tenen un memorial per la Diana de Gales i un altre de molt dorat per un rei Albert. Les fonts no funcionen, per trobar-li un però. Bicicletes de lloguer tipus Bicing però de més qualitat volten sense emprenyar.

Sopem a l’Olivo, un italià molt bo aprop de l’hotel. Spaguetti botarga i agnello ben acompanyat.

 Dilluns, 14 de maig 2012-05-21


 Avui el plà és: fer servir els 2x1 per entrades a St Paul i la Torre de Londres. Aquests descomptes van  junt amb una tarja Travelcard de un dia de transports públics, necesariament comprada a les oficines dels trens, no val al metro. Queda quadrat perque St Paul queda aprop de la Torre, així que despres de passar per la Victoria Station baixem davant la catedral i, Oh sorpresa!: is closed all the day, excepcionalment avui.
Caminem fins la Torre pel que ja és la City. Obres i gent de negocis, alguns amb el cafè embalat a la mà, com a Manhattan, apressats i ben vestits. Plou en arribar a London Tower.


La torre és en realitat un castell medieval, amb muralles i edificis a l’interior. 
 Una audioguía en castellà ens ajuda a fer el recorregut interior
El lloc és plè de tòpics: corbs que hi viuen desde sempre, joies de la corona, presons i sales de tortura, i molts turistes. Acabem despistats per l’audioguia, bastant desordenada i pesadeta. Però el castell en sí mereix la visita.



En sortir, entre plogims, decidim visitar el Museu Britànic. A la guia Lonely hi trobem un restaurant japonès que queda aprop de la porta del museu, baixant del metro. Es originari d’Osaka, i et fan el menjar (una mena de masa de vegetal, ou i altres afegits), a la mateixa taula, en una planxa d’hacer inoxidable que en ocupa el centre. Força bò i curiós.




 La pedra Roseta et dona la benvinguda al Britànic. 

 Mòmies egípcies, estàtues asíries i perses, màscares azteques, frisos del partenon grec… això si que és un expoli i no els nostres peatges! De l’Àfrica tenen un arbre fet de restes d’armes, ben trobat.





Un altre trajecte en underground o també anomenat tube, no subway (això és americà). Ara per arribar-nos a la National Gallery a Trafalgar Square. Quasi dues hores de pintura del món. Els Girasols és sorprenent, d’un color sol excepcional. Turners, Murillos, Velazquez, Caravaggio…
En acabar ens pugem a un bus de 2 pisos i fem després a peu el recorregut per la City que surt a la guia. Passem per la Guildhall i entrem al Barbicane, un centre cultural amb llacs a dins. Tot és molt modern i queda poc dels edificis medievals de la Lonely que esperàvem trobar. Ens liem amb els autobusos, tant de línia com de en el sentit. Però acabem arribant al Pimlico, el nostre barri. Sopem repetint a l’Olivo, pappardelle de popets i tonyina. Els postres són tan cars com bons, avui xocolata amb ametlles i gelat, mmmm…



Dimarts 15 de maig


 Avui ja marxem, recollim, deixem l’equipatge a l’hotel i anem a peu a la abadia de Westminster. Està nubolot i de tant en tant cau un plogim fresquet.
La sensació dins l’edifici es que és diferent de les catedrals (doncs ve a ser una catedral, arquitectònicament). Sobretot pel contingut : hi són enterrats molts religiosis (normal), reis (no tan normal) i músics, poetes, científics i gent notable (extraordinari). Hi són les restes de Newton i (increible): Darwin!!. La tomba del físic és grandilocuent, amb estàtues, al mig de la sala. El naturalista en camvi és una nota en una llosa al terra, però hi és.
Les capelles, algunes amb overbooking de tombes. Al cor, les llums en els seients donen color a un entorn imponent.



També hi ha la capella on han estat casats o coronats els reis desde l’edat mitjana, el sostre és molt treballat i les banderes fan estrany en una abadia

 Com que ens queda una mica de temps, resseguirem el Thames...







... fins a la Tate Britain Gallery. Veiem la part de l’edifici del parlament que no haviem vist, i fem una visita de metge a la Tate i també a la nova sala adjacent dedicada a obres de Turner.

Aquest pintor, orgull nacional, és un dels que a mí em sedueix. En els seus mars em sembla que m’hi puc ofegar, i sota els seus cels els vaixells semblen condemnats al naufragi. Un bon final de festa.


Què ens queda? Passejar camí de l’hotel, recuperar el saldo de la tarja Oyster a l’estació, empassar-nos corrents fast-food mentre esperem el bus que en hora i mitja ens porta al Stansted Airport. Sense incidents arribem a El Prat i a casa a les nou de la nit, bona hora per sopar amb l’Adrià i l’Albert, sempre ens agrada el moment de la tornada.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada