Divendres, 22 d’abril
La Mercè, L’Albert i jo enfilem la A-2 cap a Saragossa el divendres matí, 8:30h. del 22-4-2011, una setmana santa tardana.
Esmorzem a Candasnos, en un bar de carretera saturat i de cambrers estressats que parlen català. Som a l’entrada de Soria a les 13:30h., contemplant el claustre sense sostre del monestir de San Juan de Duero. Deixem el cotxe davant del palau dels Condes de Gomara i anem a dinar al Fogón del Salvador, amb lechazo recomenat per la Magda. També mengem anguila fumada, bolets perrochico i marzuelos, els primers de gust fort i en remenat, i els marçots saltejats. Bon vi i dos postres, 135€, boníssim.
Visitem en acabar la Concatedral (com que el bisbe és a El Burgo de Osma i els hi feia ràbia, tenen dos “catedrals”, una a cada ciutat). La plaza mayor, alguna església més, i en acabar, ja sortint de la minúscula ciutat de 50.000 ànimes catòliques, fem un passeig agradable pel Duero fins a la ermita de San Saturio, a sobre d’una roca foradada. Fa una tarda de primavera amb sol entre nuvolades, tot és molt tranquil si no hi ha gent cridanera, cosa que passa sovint.
Enfilem cap a Salduero, direcció Burgos, ja als Pinares. L’hotel Las Nieves és senzillet però net i espaiós. El sopar, abundant i senzill, no ens el acabem.
Dissabte, 23 d’abril
L’esmorzar consisteix en una de tres coses: croissant, torrades o madalens. Suc de taronja natural, cafè amb llet i unes enigmàtiques amanideres d’oli i vinagre.
Sortim cap al Cañón del Rio Lobos. Hem decidit repartir el tram, de 12 Km . A peu entre Uceros i El Puente de los Siete Ojos en dos parts: farem Uceros- punt mig, tornarem a Uceros, dinarem a Casarejos i a la tarda farem l’altre tram: Puente de los Siete Ojos – punt mig i tornar.
El Cañón es pot contemplar baixant desde Casarejos, en un mirador en el lloc més alt. No té una altura impressionant, però sí uns colors i vegetació que li donen una bellesa diferent. Tot és verd fora de les parets calisses, i la frescor fa el sol agradable a la pell quan surt. Tot és net i clar.
Amb el castell d’Uceros a l’esquena comencem a caminar pel Cañón, molt planer i per asfalt.
...fins arribar a l’ermita de San Bartolomé..
A dins no hi té res de destacable, però l’entorn, una corba recargolada del congost, rodeja l’església fent un conjunt original i molt fotogènic. 
A partir d’aquí només queda gent ben calçada, sense bolsos, i alguns ciclistes amb nens petits. Voltors de l’espècie “leonado” ocupen moltes coves de les parets depedra, costen de veure.
Donem la volta desde el punt on hi ha més voltors i tornem a dinar a la Posada Real de Cabañeros, a Casarejos: esparragos rellenos, crujiente de verdura, ensalada de caza, codorniz rellena, capaccio de caza, un postre i bon vi: 103 €. Excelent, tornarem.
Baixem després del dinar fins al Cañón altra vegada, fins al Puente de los Siete Ojos. Aquí el congost és més obert, un gran remat d’ovelles hi pastura.
Seguim la corrent del riu avall fins al punt on hem arribat al matí, marcat al GPS. Comença a ploure suaument, ens dóna temps de veure els voltors i anar tornant, gairebé sols.
A l’hotel juga el Barça la lliga amb l’Esporting, pateixen però guanyen 2-0, la lliga sembla decidida. El sopàr no és massa bò, unes llentíes amb xoriço no em senten bé per la nit, i les salsitxes no eren gaire bones.
Diumenge, 24 d’abril
Plou i està tapat, volíem pujar a la Laguna Negra i pic d’Urbión, ja veurem. Seguim les indicacions “Laguna Negra”, segueix plovent. La carretera passa per Vinuesa i puja rodejada de pinars immensos fins l’aparcament ple de cotxes i autocars malgrat el mal temps. Hi ha senyals de perill: cúa de cotxes.
Com que plou, amb les capelines pugem a l’autocar que et deixa a 300 m . de la Laguna. Hi va gent amb tacons i bolso. Entre caps i paraigües veiem la negror del llac rodejat d’un circ glaciar i molts pins.
El camí del pic Urbión fa una forta pujada i hi ha fang. Deixa de ploure i de veure’s gent mal calçada. A dalt estem sols, encara tapat el cim però clar a sota nostre contemplem el gran bosc que ens envolta, el més gran d’Espanya ens han dit a l’autocar. Passegem pels precipicis em mig d’un silenci tan net com l’aire que respirem.
Baixar costa més, entre fang i neu. Arribem a Vinuesa per dinar al restaurant Virginia, senzillet. Després visitem el poble, petitó, de pedra, i continuem cap al Burgo de Osma.
... i les seves cases llueixen xemeneies còniques. També n`hi ha que, sobre pilars de fusta vella, formen carrers i places porticades, tot sembla molt antic. Veiem un restaurant allunyat, fet a un colomar medieval, que ens dóna bona espina.
... i amb la veritable catedral del bisbat. Té també un bonic castell a les afores. Resseguim els carrerons i després de veure ploure altra vegada tornem a Calatañazor per sopar al restaurant El Palomar: un pastís de verdures, de bolets i cangrejos de rio. Deliciós el chuletón i no tan bones les costelles de be. Bon vi i baratet. El millor: el colomar medieval, un entorn senzill i únic.
Tornem xino-xano a Salduero, demà marxem.
Dilluns, 25 d’abril
Recollir, pagar, esmorzar (avui no hi ha ni croissant). Sortim tard, sense plà previ, i ens aturarem al monestir de Veruela, emmurallat i amb entrada arbrada. Hi ha una exposició de fotos molt bones de la posguerra. Tanmateix el monestir no té massa d’especial.
Decidim per votació 2 a 1 dinar a casa encara que tard per lliurar-nos de les cúes, i arribem a quarts de cinc després d’aturar-nos unes quantes vegades a Igualada i El Bruc. Però retrobar a l’Adrià, una bona migdiada i un bon sopar ens animen el final. Demà a treballar
Abril-2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada