El Camino de Santiago del Norte o de la Costa, desde Gijón en bicicleta. 6 dies de trajecte amb el meu company Siscu, l'agost de 2011.
Dissabte, 6 d’agost Barcelona- Aeroport-Soto de Luiña
El pla d’avui: volar a Astúries desde El Prat i començar a pedalar cap a Santiago desde el mateix aeroport, que està al costat del Camino del Norte.En Sergio, el fill d’en Sisku, ens porta a l’aeroport: Les 4:45.Ahir vam empaquetar les bicis en caixes de cartró. Les portem facturades en Vueling, i a les 8h. estem desembalant-les a l’aeroport d’Astúries, davant la petita terminal. Llencem el cartró al contenidor escaient i comencem a pedalar, donant votes als mini-accessos, nous, que no surten al planell del GPS. L’autovia de A Coruña, prohibida a bicis, ens ho complica més. Està tapadot, sembla que pot ploure en qualsevol moment. Esmorzem en un bar de la carretera, just abans de Muros de Nalón, un mega-entrepà de lacón molt salat que ens repartim tots dos. Veiem els primers “pirigrinos”, en bici i a peu.
Hi ha moltes marques per indicar el camí, una closca de vieira inclinada marcant la direcció. Bàsicament segueix la N-632 , que com té paralela l’impressionant A-8, amb ponts i viaductes increibles, doncs no té tràfec i molts trossos són molt agradables.
Desde El Pito baixem al poblet coster de Cudillero, ple de cotxes i turistes. Dubtem on dinar, de l’aspecte esquila-turistes que té tot. Ho fem una mica apartats del port, i just quan comença a ploure.
Mengem la primera fabada asturiana i un llobarret de viver força bo. Passegem per Cudillero sota una pluja fina i constant. El poble és penjat a ambdós costats d’una vall que acaba al port.
Sortim cap al Camino sota la mateixa pluja fins a Soto de Luiña: quedem xops i decidim buscar lloc per dormir. L’alberg de Soto sembla un centre de refugiats d’una fuga de central nuclear, ple de gent per a tot arreu i amb un escampall d’andròmines entre les lliteres. Intentem trobar lloc per dormir al poble i ho aconsseguim al segon intent: una mal-olorosa habitació humida amb bany compartit per 15€/PAX, que molls com anem ens semblà “magnífic” (hostal Paulino, especial peregrinos).
Sopem a l’hotel que es troba a la sortida del poble, uns pèsols que són exactament iguals que les fabes del migdia, amb els mateixos xoriços: menú de peregrino. No plou i podem dormir sota l’agulló d’algun mosquit i enmig del tenderete muntat per assecar la roba rentada i mullada.
Diumenge, 7 d’agost Soto de Luiña- Navía
Esmorzem al mateix hotel del sopar: unes torrades sucades i passades per la paella, curiós. Sortim amb bon sol, i en un dels desviaments de l’agradable carretera pugem muntanya amunt pel camí de Santiago antic, apartant-nos del mar. Costa molt, però el trajecte és molt tranquil i retornem al nostre recorregut per una carretereta deliciosa.
Patim un descens pedrós una mica tècnic, però sota el sol la platja llueix: té un penya-segat rodó i roques a l’altra banda, unes bones fotos; però per banyar-se és un desastre: palets grossos, l’aigua amb escuma de les fortes onades i la brutícia de pescadors que l’omple i ningú recull.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada